Always love

From: Barcelona

Fa unes setmanes l’amor se’m va trencar a trossos. Vaig poder experimentar la part més fosca, més amarga i més trista d’aquest bell sentiment. Una profunditat molt punyent. I em vaig prometre que mai més em faria passar pel mateix, que havia d’aprendre a viure feliç sense la necessitat de terceres persones. Els forts lligams, com la resta de coses, no duren per sempre i el dolor que causa després és molt intens. I doncs? Per què entregar-nos voluntàriament a aquest masoquisme? De la mateixa que tot el que puja cau algun dia.

Però sabeu què? Que no vull desterrar les histories d’amor i els finals feliços de la meva vida. Que m’agrada creure en l’amor a primera vista, en les ànimes bessones i en les relacions per a tota la vida. Vull seguir creient en la meva particular visió de les parelles que són amics i companys de camí.

L’amor és la meva sincera i lleial religió. És el camí més bonic que podem prendre en aquesta vida. Que vull donar i vull rebre. L’amor, en qualsevol expressió, és el motor de tot el que fem.

Obrim els braços al positivisme, a tenir bona relació amb els que ens rodeja, expressem bones vibracions i això es el que ens tornara. Brindem amor i amor ens serà brindat. La vida és més lluent, més càlida, més armònica, més preciosa.

R! Hi ha massa persones boniques a descobrir en aquest món.