From: Palau Sant Jordi
La lluita existeix per ser exercida contra la impunitat de les injustícies.
Fa una setmana vaig viure una nit màgica en un Palau Sant Jordi ple d’esperança. Emoció i sentiments a flor de pell i veritats com a punys colpejant la nostra realitat.
Moments intensos, moments tristos, moments de reflexió. Moments especials, en circumstàncies especials amb persones especials que desprenen llum i enamoren. Persones que et fan veure que l’espontaneitat no ha mort i la naturalitat de la bogeria et fa lliure. El somriure com a llenguatge, desterrant el seny, deixant-nos emportar per les emocions dempeus sobre les cadires. Persones que et fan tornar boig el cor i igualar una balança que ja havia determinat l’elecció. Esquemes trencats.
Sentir, al final és això. Som humans i és el nostre motor de vida. Cerquem allò que ens faci sentir i fem tot el possible per reivindicar que la humanitat és la nostra senya, i que per tant, lluitem per aconseguir que ningú sigui privat d’una vida digna, d’una vida en que no manqui la possibilitat de sentir, de sentir-se com a casa, quan ells han deixat la seva enrere per imperatius al·liens.
Catalunya, terra d’acollida, ha tornat a ser exemple de dignitat pels carrers de Barcelona. Prou excuses, volem acollir.
R! Falten més persones que il·luminin aquest món tan fosc
