2016

Avui per últim cop m'agradaria fer una mirada enrera a l'any que acabem de deixar. La veritat és que no em puc queixar, gens. És més crec que estic en deute i per això m'agradaria agraïr al destinatari que correspongui moltes de les coses que m'han passat. I és que ha estat un any molt significatiu per mi en molts àmbits.

Per començar vaig poder acabar l'últim any de carrera, un any acadèmic titànic que m'ha fet veure que quan em proposo alguna cosa puc ser invencible. La culminació va ser un treball de fi de grau genial que va meréixer una especial felicitació de la totalitat del tribunal i dels companys.

Després d'això vaig signar el meu primer contracte laboral, i indefinit. Ho vaig celebrar juntament amb el meu aniversari un 16 de juliol dels més genials que he viscut mai, amb la gent important a prop: familia i amics.

Em vaig atrevir a fer canvis sobre mi mateixa que feia temps que desitjava pero no havia reunit l'empenta suficient: Cabell curt, que m'ha donat la vida, i els dos piercings que sempre havia volgut! Aquest impuls de canvi va ser una crida de socors que no vaig saber interpretar, o potser si pero no m'atrevia a fer-hi front.

Vaig poder agrair el suport incondicional a la meva familia durant tota la carrera, que ha estat molt, amb un viatge a Lanzarote increible, irrepetible. Paisatges d'ensomni i grans persones. No dubto de que hi tornarem aviat.

M'he pogut submergir en l'esport que més m'agrada, el futbol, pero aquest cop de la mà de les noies. He conegut d'a prop el futbol femení i m'hi he enamorat. Vaig tenir la sort de viure una eliminatoria màgica de Champions de la mà del Barça, primer al miniestadi i després a l'altre costat de la pantalla. Unes noies que van fer que les semifinals no es veissin tnt lluny. Espectacular. He arribat per quedar-m'hi.

Vaig poder conéixer magnífiques històries de ficció o reals a través de llibres, series o pel·lícules. Algunes d'elles m'han marcat i ara formen part de mi. Puc dir el mateix de la música! M'han estimulat i recordat gustos que havia oblidat. Si el 2017 resulta ser un any tant intens no em podré pas queixar, al contrari.

Diuen que l'amor sempre acaba per apagar-se i jo no m'ho creia fins que ho vaig viure en primera persona. Si, va ser dur, va ser trist però no es va acabar el món, al contrari, mai hagués imaginat que em donaria tantes lliçons, tantes reflexions i que al final acabés amb la conclusió de que era el millor que em podia passar. M'estava perdent i ja m'he retrobat. He après moltíssim i ara sé que no tornaré a cometre molts errors que no sabia que feia, la llei de la vida que n'hi diuen.

Madrid, vaig tenir un pressentiment amb tu i d'un dia per l'altre vaig saber que havia de coneixe't. No em vaig equivocar. Em vas obrir els ulls i vas omplir d'aire pur (és irònic, oi?) els meus pulmons. Em vaig quedar amb les ganes de descobrir tots els teus secrets, de conéixer que podries arribar a donar-me. Vas deixar-me amb la mel als llavis. Ets sinònim de renovació i és per això que ens veurem molt, molt, aviat i aquest cop per quedar-m'hi!

La vista, ai la vista. Em va tornar a donar un ensurt. Per sort tot va anar bé. I em sento molt agraida, tant per les meravelloses circumstancies com per els magníficas professionals que em tracten encara. Gràcies a això vaig donar un pas que pensava que no donaria mai per por. Ara podré fer realitat molts desitjos que sempre he tingut i que pensava inabastables, que mai seria per a mi. Em permetrà realitzar tantes i tantes coses, de veritat: GRÀCIES. He tornat a néixer.

Escribint tot això me n'adono de que, que coi, ha estat un any genial! M'ha fet agafar una força i una embranzida cap a tot el que m'espera brutal. M'ha permès tornar a sentir, de veritat, i trobar la veritat en l'essència de les coses. M'ha omplert de vitalitat, una vitalitat que havia perdut. Tinc ganes de TOT.

Si una cosa he après és a distingir tot allò que és tòxic, o inútil, i que ens fa perdre un temps que no torna i que es converteix en oportunitats perdudes d'aportar-nos sentiment, de sentir-nos vius i més a prop de la naturalesa i de les persones.

Una altra cosa que he après és que en les debilitats, en els pitjors moments, es troba el millor aprenentatge de la teva fortalesa perque és quan més l'has d'utilitzar.

ADÉU 2016 I MOLTES GRÀCIES.