L'art de viure

From: Una caravana perdida enmedio del desierto de California

Una de les poques coses de les quals en tenim certesa és que vivim en un planeta on el 70% és aigua. 

Aquí estem. Passen els dies, passen les hores, anem d'aquí cap allà fent les nostres coses. Ens han ensenyat i inculcat una sèrie de directrius a seguir al llarg de la nostra vida. Naixem, creixem i morim. Pero llavors, algú en un moment de lucidesa, o amb poques coses a fer, es pregunta... Què carai hi fem aquí? Per què? Quin és el motiu o objectiu que fa que tot sigui d'aquesta manera? Tenim alguna mena de missió a fer potser? Si no per què coi estem aquí? No pas per passar l'estona. De què es tracta doncs? Què podem assolir?

Possiblement la resposta ja se us ha formulat a la vostra ment. Molts pensaran que són frases hippies de paraules buides que omplen un espai i el decoren, queda molt bonic dir-ho potser, pero manca profunditat... No, no és així, només falta reflexionar. 

La felicitat, aquesta és la resposta. La mateixa espurna, amb més o menys llum, que ens empeny a llevar-nos cada dia del llit. No lluitem sense motiu, no? Arribats a aquest punt se'ns presenta una altra pregunta, què és la felicitat? Aquest fet, aquest petit gest de qüestionar-nos és el que dóna sentit a tot... Penseu-hi, si tinguéssim la fórmula màgica que creieu que passaria? Exacte, aixó mateix. 

Cadascú és diferent, cadascú té les seves pròpies necessitats que no tenen perquè ser iguals a les de la resta. El que sí que tinc molt clar és que tot es basa en sentiments, aquí radica el detall màgic. Els sentiments no són tangibles, no es poden manipular físicament... Són purs. Enganxant amb el paràgraf anterior sabeu per on vaig, oi? 

Personalment, els ciments de la felicitat són els petits instants de temps en els que sento que una bocanada d'aire dolç m'entra pels pulmons alhora que em quedo sense parla i l'estòmac se m'encongeix. És així tal qual. La clau és l'origen de tot aixó, fàcil: Les petites coses. Les podria resumir com qualsevol manifestació d'art amb el que fer gaudir els sentits... Unes paraules poc corrents que diuen veritats; masses de gent que comparteixen pensaments i emocions; una cançó que, al tancar els ulls, consegueix desvestir-te amb els primers acords, sempre la música; el soroll de la pluja que repica al vidre mentres per la finestra entra aquella llum tan característica de cel ennuvolat; somriures sincers i merescuts; veure i escoltar persones que no mereixen ser només persones; llibres que aconsegueixen endinsar-te en un fantàstic món paral.lel; pel.lícules que et fan reflexionar; feina que t'agrada fer; obrir-te, conéixer i fer-te conéixer a un món nou com és una nova amistat; assistir a una senzilla pero genial obra de teatre; converses on comparteixes més del que haguessis imaginat mai; passejar un bon dia amb temps fantàstic, amb bona companyia i amb un paisatge verd; la sensació de formar part de la vida de les persones que més estimes. L'estima és solidària pero sempre recíproca, sinó no és de veritat.

Saps que ets feliç quan sense adonar-te'n, i sense previ avís, somrius. Perque la vida, com a bon art, no l'has d'entendre només l'has de sentir i deixar que premi les tecles del piano de les emocions.

R! These little things. I will never get tired of repeat it.

Una d'aquelles cançons...