Little by little but I'm losing myself

From: Auvergne (France)

Cada passa que faig cap endavant són tres cap enrera. A la meva esquena s'obre el mar de conflictes que vaig atravessar fa temps.

Cada cop m'és més difícil caminar, cada cop l'aigua és més a prop i els peus se m'enfonsen sota la terra anegada. Intento avançar i avançar, trobar la resposta correcta.. La clau màgica que m'obri la porta de sortida de tot plegat, per sempre, ben lluny. Malauradament cada resposta envà només fa que enfonsar-me encara més quan intento fer una pas endavant.

Les onades. Extremadament fermes totes elles, de tots colors i mil tonalitats, impacten contra mi des de totes direccions. Les acompanya una ràfaga violenta i gris que em fa caure i em sotmet. La calma i el bon temps triguen a presentar-se pero quan ho fan sé que és moment d'aixecar-me. Una caiguda és una lliçó. Intento aprendre d'elles i crec que ho he aconseguit pero la realitat dista bastant de la meva creença. Quan estic dempeus de nou crec tenir la resposta entre els meus dits! Pero les gotes d'aigua són massa relliscoses com per tenir-les sota custòdia. Criteris,  base del colador de les meves idees.

La vida és nostra, de cadascú la seva. Últim consell? Que ningú et digui que has de fer amb ella.

Ser coherent al 100% és fanatisme. És molt dificil.

Gerard Quintana

Al principi m'ho mirava amb una mica de recel i llunyania pero cada cop li trobo més sentit i profunditat al que diu. Tot és massa complicat per intentar fer-ho encaixar, quan abans em convenci d'aixó millor.

R! I de nou, perduda en la inmensitat del no-res.

pic. Coco before Channel. Una dona admirable molt avançada a la seva època. Era feliç sent com era i fent el que feia. Us recomano que veieu la pel.lícula basada en la seva biografia. Increible.

I aquí una altra que deixa-la córrer. Idees clares, personalitat,... música.
Cançons que et fan somriure i oblidar.