La melodia de tot un món per descobrir

From: Entre Vilafant i Alcoi

Cadascú és el resultat del camí recorregut fins arribar on som ara. Si has viscut dins una bombolla durant molts anys, el primer contacte amb la vida real serà dur. En canvi, si les teves experiències no han estat fàcils estaràs preparat per qualsevol cosa. 

Sempre he pensat que per raons "a" o "b" tinc una capacitat més gran a la resta de percebre les emocions. Potser no és així i només és qüestió de que cadascú té el que, alguns dirien punt feble i, jo dic punt fort, relacionats a diferents moments o manifestacions de sensacions. Pero tot i així crec que la meva fibra és sensible fins i tot a les coses més insensibles del món, de veritat.

Segur que vosaltres alhora de imaginar o pensar sobre idees abstractes també feu analogies amb coses físiques. La que em va venir al cap espontàniament mentre pensava en això és bastant curiosa si hi pares atenció. No obstant el cervell de per sí és un món complexe i poc descobert, no? No és tan estrany doncs.

M'imaginava un petit, pero petit, túnel horitzontal sota terra on hi arriba un torrent d'aigua (que vindrien a ser les emocions) que, amb tota la seva força, xoca contra el final del túnel. Sempre he pensat que, degut al camí (com deia al principi) el meu túnel està una mica més foradat i arriba una mica més lluny, a un punt on la terra està humida i és molt sensible, de manera que cada cop que arriba l'aigua ho noto profundament. Mentre que el túnel de la resta, que no està foradat, és una mica més curt i quan arriba l'aigua ni ho noten, és més insensible.
També ho podeu pensar d'un punt de vista més físic i més entenedor, com quan algú té una dent malmesa i té el nervi al descobert: Si beu algun líquid veurà les estrelles (de dolor evidentment), mentre que algú que tingui la dentadura en condicions per molt fred que estigui el que ingereix ni ho notarà.

Torno a repetir que és una creença, pero nose, de vegades penso que quan creiem o afirmem segons que coses, a les que a cop d'ull no sabem trobar explicació (deixem de banda religions i fenómens paranormals), és perque el subconscient capta dades amagades en el que veiem, informació que a nosaltres ens han passat per alt. És fàcil d'entendre: És com quan fem coses aparentment que estan bé pero una alarma ens salta per dins i te n'adones de que, en el fons tens un sentiment negatiu. Sents que alguna cosa va malament i no saps el què. No us ha passat mai? El subconscient my friends. 

Tornant al tema inicial... Tinc la sensació de notar les connexions entre les persones... L'energia, la química que hi ha entre elles, digueu-li com vulgueu. De vegades quan és molt intensa posa els pèls de punta i segons com, la música ho accentua. Brutal. M'encanta.
Sí, sóc de llàgrima fàcil, no sabeu fins a quin punt..

R! Dies i anònims reconeguts que t'ajuden a reflexionar i a seguir el bon camí... gràcies!

pd. Ara toca estudiar!

killing me softly... very softly

"Yeah uuh come on! [...] Hey he has style!"
And I say: OMFG YEAH THEY HAVE STYLE!