"Tu la Lluna i jo el Sol, jo el Sol o tu la Lluna; una surt de nit, l'altre de dia; però els astres s'alineen uns quants cops a l'any per estar junts formant un eclipse solar i, des de la Terra, podem gaudir de com el Sol, tan brillant com és, queda enfosquit per la Lluna infinitament més petita, però és que la perspectiva enganya.
Així és la nostra relació, no tenim res en comú i ho tenim tot, com la Lluna i com el Sol, tan diferents però tan iguals, font de vida i dels cicles. D'alguna manera, un 10 de desembre del 2012 vam formar un eclipse a dalt de Barcelona. I la Terra va parar uns segons per contemplar una de les més belles escenes naturals que hi pot haver en aquest món: un eclipse d'amor.
I així va començar a comptar el nostre cicle: dies plens de Sol per tenir-te al meu costat, esperança i felicitat i somriures més radiants que el nucli del propi Sol; i nits plenes de Llunes, de sentir que la immensitat del món no és res si estic als teus braços, de perdre'm cada nit al teu costat, quedar-me nua davant del firmament, comptar els teus lunars abans que les estrelles i entendre que en cada estrella s'amaga un moment i, com passa amb les estrelles, si el moment s'acaba i l'estrella mor, segueix brillant uns quants milions d'anys més, presa de l'eternitat que amaga la seva llum."
R! A paraules boniques, no té rival.
No hay comentarios:
Publicar un comentario