Us presento la vocació de qui us escriu, que abans de tenir les 2 xifres ja trastejava amb ordinadors. I avui en vull parlar perque em sento especialment bé en aquests compassos de la carrera. Cada cop tinc més clar que aquests estudis estan fets per a mi i em sento molt realitzada fent-los.
Començaré dient que tinc molta sort al cursar els estudis en un campus com és la UAB. És com un petit món a part de la resta. En unes quantes desenes de quilòmetres quadrats conviuen cada una de les cares del saber al seu màxim exponent, cada facultat amb les seves carreres i cada carrera amb les seves especialitats. Es respira coneixement per totes bandes i és bonic de sentir. Però coneixement del bo. Pels bars, pels bancs, per les taules de picnic, per l'herba, als ferros, als trens, caminant a prop teu; sempre trobaràs o escoltaràs un grupet d'estudiants parlant i tractant convençudament els temes que els hi pertoquen. Però el millor de tot és trobar-te amb això a classe, veure que la gent s'ho pren enserio, notar que realment els hi agrada, veure com després de classe o als passadissos la gent segueix parlant sobre lo explicat a classe i debatint sobre la solució dels problemes. Això és un bon ambient, voler aprendre, i jo tinc la sort de ser-hi.
També tinc la sort de tenir aquell tipus de professors que et motiven i fan que et veguis com un enginyer realment enfront un problema, aquell tipus de professors que fan les classes més dinàmiques i t'aconsegueixen punxar les ganes de saber, i de saber fer-ho bé. Aconseguir les eines que ens mostren i poder-les manejar en qualsevol context per molt allunyat que estigui del que hem vist.
És el que més m'agrada d'això. No has de memoritzar, has d'entendre i saber raonar. No t'has d'aprendre que 2+2=4, has d'arribar a la conclusió de que el resultat és la suma de dos operands i que si aquests canvien també sabràs solucionar-ho. I no diré que no, és complicat. A vegades xoques contra un mur i veus que costa avançar però una vegada trobes la sortida realment et sents Déu. Veure que domines l'eina i que la pots utilitzar de manera versàtil a través d'entendre el que hi ha verdaderament darrere de les coses, coneixer-ho i dominar-ho a fons. És senzillament genial.
Sento com que ens van amoldant poc a poc la ment perque poguem veure a través i saber buscar per treure la informació que necessitem per resoldre la situació en la que ens trobem. M'agrada, simplement ens fan a prendre a PENSAR. I és el que m'encanta, tot plegat en un context de desenvolupament de projectes de SW/HW, aprenent aspectes d'aquesta part de la tecnologia tan xula com és l'informàtica.
Aquest any estic en aquell moment en que veus que comences a aprendre coses de veritat, que les eines que t'han donat anteriorment realment les utilitzes per fer coses grans i que ara el que et queda és lo millor. Gaudir d'aprendre, no sé que millors coses hi pot haver quan estudies, i més sent algo del que treballaràs. També estic especialment contenta perque han introduit una assignatura de lletres (la meva altra part), i també ens fan PENSAR (i llegir!!!) pero aquest cop en un context més filosòfic. A classe varies vegades m'he sentit com si em trobés escribint una entrada d'aquest blog pels temes i conceptes tractats.
Suposo que de tot això es pot desprendre que m'encanta PENSAR i reflexionar, i d'aquí treure'n nou coneixement per seguir fent coses.
R! Proposo un brindis per aquesta enginyeria tan bonica. Txin-txin.
Pren els teus somnis t'estan esperant!
No hay comentarios:
Publicar un comentario