From: Stamford Bridge
Com al 2009, el Barça jugarà la semifinal de la Champions d'enguany contra els blue anglesos, el Chelsea, i aprofitant la proposta de CatRadio volia recordar aquella nit, la nit de la imatge. Aquell segon en que es va veure la pilota entrar per l'escaire o, com jo, vem sentir el clam de justicia del mestre per la radio. Instants màgics.
Cap al final del partit recordo estar per casa, amb la samarreta enfundada, donant voltes... D'un lloc cap a l'altre, nerviosa perque el cronòmetre corria i el marcador seguia igual. Tenia la sensació que una temporada com aquella, després de tot l'esforç i d'haver guanyat els altres dos titols, no podia acabar així. Mantenia una mínima esperança després de veure tot el que havia demostrat aquell equip. Llavors va ser quan vaig escoltar les paraules de'n Quim que em van caure com una galleda d'aigua freda:
"Bé senyors, avui el Barça serà eliminat per un gran equip, i ho farà amb el cap ben alt. No podem retreure res a aquest equip que lluita, que s'esforça, que es manté fidel al seu estil..." (Si ben bé no van ser aquestes les paraules, era aquesta la idea)
En aquell moment, en que entraven al temps de descompte, ho vaig donar tot per perdut. Em vaig asseure a la cadira del meu escriptori i em vaig quedar mirant la taula pregant perque només tinguessin una oportunitat... Només en demanava una. I de sobte, un parell de minuts després escolto com en Puyal apuja el to de veu d'aquella manera tan seva quan s'apropa una oportunitat i prego, contra el meu pesimisme, que sigui aquesta la bona... I efectivament ho va ser.
Després d'escoltar en Ricard cridant "GOL" dues vegades per darrere de les paraules "Ha marcat Don Andrés", després d'escoltar aquella eufòria desfermada, vaig recolzar la cara contra la taula i la bufanda blaugrana que tenia agafada amb la mà i no vaig fer res, la tensió em va poder i se me'n va escapar una mica pels ulls. Mig segon després vaig riure i vaig començar a córrer per casa cridant gol i vaig anar a avisar als meus pares de que Sant Andrés havia obrat el miracle... Increible pero cert.
Ara que ho recordo i hi penso sembla tot una mica surrealista, però no ho és pas decidir una eliminatoria als últims segons del partit de tornada?
R! Un gol que val un sextet i l'eufòria descontrolada de tota una afició.
L'Himne de Roma
No hay comentarios:
Publicar un comentario