Després del partit d'ahir (ZAR 1 - 4 FCB) el Barça es posa a 4 punts. Fa uns quantes setmanes, a la roda de premsa anterior al partit contra l'Osasuna on el barça estava a 7 punts del Madrid, en Guardiola va dir que si l'avantatge s'ampliava seria impossible guanyar la lliga. Aquell partit el van perdre.
Com era de preveure l'aficionat va ser objecte del tan antic pesimisme culé sempre present al segle passat. Faltant més de 15 partits la majoria veia la lliga perduda. De seguida em vaig posar les mans al cap pensant com de cruel era la curta memoria del futbol. Pero què queda del 2-6 al Bernabéu o el 5-0 al Camp Nou? Què queda d'aquell penalt parat, contra tot pronòstic, de Pinto al Mallorca que va donar el pas a la final de la Copa del rei? Què queda del gol d'Iniesta al Chelsea als últims segons? I dels banys futbolístics a les finals de Champions contra Man. United a Roma i Wembley? Si fa no fa són els mateixos protagonistes, com no podem tenir fe en ells...?
Just després de posar-se a 10 punts, sabia que més que mai lluitarien per retallar la distància. Confiava en això i en què, segons parlen les estadistiques, TOTS els equips de Mou es vénen a baix quan arriben al tram final. A l'últim equip on va estar, a l'Inter, van ser líders amb molta difèrencia més de mitja lliga i van acabar en segona posició amb 10 punts de desavantatge. Just saying.
Crec en l'esperit d'aquest equip i sé que lluitaran fins al final encara que no quedi esperança, que lluitaran per molt perdut que sembil. Així que culés aquí tenim un altre any d'opció a triplet. Una altra temporada per gaudir l'Abril - Maig que ens espera!
R! Pel Barça Impossible Is Nothing.
Viva la vida i que visqui el futbol!
No hay comentarios:
Publicar un comentario