De tant en tant tens un d'aquells dies en que els astres sembla que s'hagin aliniat i res pot sortir millor. Horaris modificats, hores del bar increibles, classes fantàstiques amb companys genials, notes d'examens i treballs inesperadament boníssimes, fets tan insòlits com dolços, sorpreses gratificants....
Aquell matí, ara fa tot just una setmana, arribava a la universitat amb la Renfe i mentre veia les inconfusibles 4 columnes, pensava << És la UAB, sóc autònoma, formo part d'una comunitat magnífica. 3 dies sense venir i ja la trobava a faltar, a ella i a la seva gent..>> Ara ja puc dir que sóc d'aquí, ja em sento d'aquí. Ara si que em sento identificada amb el verd de les carpetes i l'herba d'aquests petits jardinets.
T'estimo UAB! Us estimo ETSErus! Gràcies Autònoma per dies com el de l'altre dia!
R! Perque creuar Barcelona cada matí mentre el Sol surt darrere dels turons de Montcada il·luminant la petita vall de Cerdanyola no té preu!
pd. Barcelona-St. Andreu Arenal
Si tanco els ulls...
No hay comentarios:
Publicar un comentario