No són més de les 8 de la tarda i ja fa estona que és fosc. Surts de la biblioteca a prop del Parc Güell i comences a caminar sense rumb. La teva única companyia les cançons d'uns vells coneguts resonant als teus cascs. Aquelles cançons tan emotives que havies oblidat i noves que no tenen res a envejar... I de fons a la banda sonora, Barcelona iluminada. Fanals, cotxes, autobusos, motos, gent que camina al teu costat, gent que arriba a casa seva, nois asseguts als graos d'una porteria, altres asseguts als seus skates, gent fumant fora dels bars i llegint el diari, altres arrepenjats a la paret deixant passar l'estona, amos de botigues que no tenen clientela i observen amb atenció el que passa fora, al carrer,... El suau bullici d'aquesta magnifica ciutat de nit on la vida és a cada cantonada.. I tu segueixes caminant.
No hauries d'anar mes lluny, no controles la zona.. Bah, tant és! Per casualitat arribes a Via Augusta a l'alçada de Balmes i decideixes baixar per aquest carrer. Segueixes caminant sent partícep d'aquesta vitalitat amb el so de bateria. Et creues parades de metro i de fgc pero no, tu vols seguir caminant sense trencar aquesta sensació màgica. De sobte veus una parada de bus, L32 Pl Espanya a 3 min, per què no pujar? Recorres la Diagonal, un altre punt de vista, genial! Baixes del bus a Plaça Espanya i amb el seu frenesí et sents bé... No, bé no, molt bé. Amb prou feines has estat 1 hora i mitja, i ha donat molt de sí... Llavors t'enrecordes que jugava el Barça en aquell moment, i veus a tots els bars la tele amb el fons de color verd i penses... Que més dona? No ho trobes a faltar, no ho necessites ara. Moments fantàstics.
R! Amb tan poc és més que suficient.
Welcome to my life, guys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario