Dues llars, una consigna

From: La falda de Montserrat

Tot i ser una ciutadana d’un poble amb milions i milions d’habitants anomenat món, em sento arrelada a dos esplèndids indrets. En menor grau, allà d’on procedeix la meva sang, situat al sud on els carrers blancs plens de flors, i bones olors, emanen alegria i festa pels quatres costats, on la bondat aflora en els seus magnífics i especials habitants: Andalusia. 

El segon, allà on he nascut. És un trosset de terra amb una llarga història plena de boniques tradicions i llegendes, posseïdor d’uns grans valors humans i sobretot d’una formosa llengua. Un trosset de terra que ens brinda els millors paisatges possibles, sigui mar, plana o muntanya, i màgics petits pobles perduts arreu del territori: Catalunya. Un trosset de terra avançat a la seva època, sotmès i utilitzat de remolc... Democràticament això no és permissible i si només deixen la independència com a camí cap a la llibertat, que així sigui. 

"Convivència, convivència entre espanyols i catalans... Amb respecte, com a iguals, com a germans de diferents pobles. No catalans subordinats a espanyols..."

R! “Som la cançó que mai s’acaba, som el combat contra l’oblit.”

#9J2010