Reykjavik

From: Somewhere in Reykjavik

El gel ho glaça tot de nit. La pluja repica als vidres i el fred inunda la vida fora dels llençols. I la vida torna a jugar amb mi. Els pensaments a sota zero es trenquen al mínim contacte físic amb una superfície dura i transparent: La realitat. On és? Uns diuen haver-la vist amagant-se rere els teus malsons, altres asseguren que passa el temps al bar de la cantonada intentant evadir-se de mala manera de tot el que l'envolta.

On ets? Vine, et necessito. Necessito veure't, necessito que m'expliquis les diferències morals que ens enfonsen. Necessito saber la teva veritat, la meva. No vull pensar amb llibertat, sotmet-me als teus dogmes amb la condició de que em diguis quins són.

Que això no és un ball de disfresses de cossos despullats i ments vestides, que la vida no és Venècia un mes de febrer sinó qualsevol mes d'estiu entre els canals. Quina és la variable que tot ho canvia, que tot ho nubla? El teu secret restarà sota secret de confessió, t'ho prometo. Pero explica'm-el.

Vull desenterrar la confusió i aspirar la boira selectiva que ha escollit repicar les campanes d'un monestir equivocat. Tot acaba amb la gatzara d'un ressó solemne que trenca el silenci.

R! Tingueu pietat i confesseu

I que tinguis sort a Reykjavik