
From: Una ciutat gelada
En dies com aquests, la tendresa m'envaiex. M'aflora de dins aquell gran somriure sincer i innocent en recordar els moments al teu costat. Ensenya'm a fer màgia, a transformar circumstàncies en estats.
Diuen que els anys desgasten l'espontaineitat i jo dic que els anys guanyen robustesa. La connexió que hem alimentat no té final... Em tens perfectament definida a la teva ment.
Em mires i saps el que penso.
Em mires i saps buscar la frase exacta per fer-me esclatar a riure.
Em mires i saps fer exactament allò què em faria feliç en aquell moment.
Em mires i saps el que sento.
I jo no puc fer més que agrair tenir-te. Que dolç és el futur si és al teu costat. Estimar, ningú en va saber ni en sap tant.
Els raigs de llum entren per la finestra i independentment de l'angle amb el que incideixen es respira el mateix aire dins de l'habitació. Perque la nostra ciutat gelada és casa nostra, pot tenir forma de veler o d'apartament, no és cap lloc fixe; serà allà on estiguem nosaltres.
R! He contractat un deute amb tu que serà dificil de saldar: Retornar-te tot el que em dónes.
I tu i jo en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teus llençols...

No hay comentarios:
Publicar un comentario