neverland: Aire fresc

From: Dallas

Avui em ve de gust parlar de lectura. La veritat és que fa temps que porto encallada amb "The Game of Thrones". És una saga sensacional però no és d'aquells tipus de llibre que t'enganxa d'una manera absorvent i no el pots deixar anar fins que l'acabes, i en necessitava un. Com sempre la meva intuició no falla alhora de fitxar llibres i vaig agafar de la biblioteca un llibre dels meus: A Su Manera (Hunter's Way), de Gerri Hill, una autora que el poc que he llegit d'ella m'ha fascinat.

Una de les coses que m'ha agradat del llibre és la seva capacitat de sorpresa i de mantindre la tensió fins al final. A les altures en que estem, quan s'han fet mil-i-un patrons d'histories, de desenllaços diferents; que no sàpigues els pròxims passos de la història és sincerament genial.

I potser això és una mica conseqüència de la cabra loca de la protagonista, Tori Hunter, una inspectora de policia del departament d'homicidis de Dallas. Caràcter dur i de pocs amics, la millor de la comissaria i possiblement de tots els departaments. Ningú pot seguir-li els passos i potser és per això que els seus companys no li duren. O moren, o tenen lesions que no els permeten continuar treballant o abandonen. Però tot això canvia quan el seu cap l'obliga a fer equip aquest cop amb una noia, la inspectora Samantha Kennedy, que s'havia traslladat d'un altre departament. Una noia de caràcter dolç i tranquil a la que molts li auguren quatre dies al costat de la temuda Hunter. Dos grans protagonistes com fa molt que no en llegia, super adorables.

Una història de les que m'agraden, una barreja d'amor -per suposat- i un element extern, en aquest cas casos policials que et mantenen am l'ai al cor fins al final. A més a més té un toc d'humor genial.

Una cosa que m'encanta dels llibres es que simulen la realitat, simulen persones i aquestes, per tant, de vegades tenen un rerefons molt ampli. Aquest llibre et brinda tensió, riures, moments durs i amor. Què més li pots demanar? Perque és allò que diuen, no? Si alguna cosa t'ha deixat indiferent després d'experimentar-la és que no val un duro. I és que és això, en els pocs moments en que vaig deixar el llibre -perque me l'he llegit bastant del tirón- m'hi havia endinsat tant que, entre això i que portava un parell o tres d'hores a tot drap llegint, em va costar una mica reubicar-me.

M'encanta viure coses a través de personatges. Una de les coses que fa que m'agradin més els llibres que les pel.lícules és precisament que llegint coneixes, entens i et fiques més dins del personatge que en una pel.lícula. Amb el llibre descobreixes els seus pensaments, els seus raonaments, la seva manera de ser, aspectes de la seva vida, etc; de manera que al final acabes tenint la sensació que coneixes aquell personatge. I al final també l'acabes estimant, l'acabes odiant o bueno, simplement són personatges que et cauen millor o pitjor.

Estic segura de que moltes persones aficionades a la lectura m'entendran quan dic que és trist acabar de llegir un llibre. És com si alguna cosa molt teva, amb la que has compartit bons i mals moments marxés i no tornés mai.

Justament ara, de casualitat, -i per sort- mentres començava aquesta entrada he trobat per internet que aquest llibre és el primer d'una saga de 3! Cosa que em fa molt feliç! La saga pren el nom de la protagonista: Hunter.

Hunter #1 - Hunter's Way
Hunter #2 - In the name of the father
Hunter #3 - Partners

R! Llegiu molt, que enriqueix l'ànima i combat la incultura.