I un altre cop estic aquí, davant de la pantalla i del teclat, amb mil i una coses que dir-te passant-me pel cap; escrivint-te una de tantes cartes. Però només vull expressar un sol sentiment: Gratitut.
M'has obert el camp de visió que tenia de tot, m'has ensenyat el significat perdut de moltes paraules... I m'has ajudat molt. M'has aplanat cada camí desconegut que necessitava recórrer, m'has donat la mà en cada pèrdua de llum i m'has guiat quan m'he sentit desorientada. M'has ajudat a deixar assumptes enrere i a evolucionar. M'has canviat tot el que entenia com 'vida' i m'has fet molt feliç.
Somric pel passat, somric pel present i somric pel futur, perque el nostre límit és lluny i el que ens estimem el doble: to the moon and back*. De nou: gràcies vida.
R! "¿Sabes cuánto te quiero? Infinito por infinito"
pd. 11* :)
Una d'aquelles cançons que sona mentre ens perdem a mitja llum
entre el foc de les emocions involuntàries a flor de pell.
Tantes coses a explicar, tant de temps per recordar.
Tantes batalles per guanyar, tanta esperança al teu costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario