Tenim la mala costum de mesurar la qualitat d'un viatge pel número de quilòmetres que separen el destí de casa nostra. I la veritat és que per aquí a prop tenim racons que sota el meu punt de vista no estan valorats justament.
Una vall de boscs escarpats que acaba en una petita cala pedrosa entre grans roques i penya-segats: Una cala solitaria i acollidora, un cel terrenal. Un de tants monuments naturals, situats al nord-est d'aquest petit país, que tenim la sort de poseir.
Magnífic escenari d'una de les millors setmanes que es poden tenir, que ni tan sols el temps va poder espatllar. Una setmana plena de moments magnífics, aventures a l'aventura, desventures sota la pluja, odisees de masterchef, dinars i berenars ('relaxing cup of café con leche') al costat del mar, jocs de taula i piques, nits de pelis fallides, despertars inmillorables, alcohol sense beure, borratxeres de felicitat, celebracions, piscines fredes, viatges al super per questió de subsistència, descobertes de la vida submarina, il.lusions d'un país de voler ser, tendes marineres, paisatges preciosos i una companyia encara més. Gràcies per tot, t'estimo.
R! El factor comú d'aquelles llars. La màgia que les fa tan especials. La seva esència d'unicitat.
pd. 9* :)
La maleida cançó que em persegueix des d'aquells dies
No hay comentarios:
Publicar un comentario