El nostre Sant Jordi particular

From: Somewhere lost in your eyes

M'encanta haver de canviar meu per nostre. M'encanta saber que ja no camino sola, que algú m'ha agafat la mà i camina al meu costat. M'encanta que hagi entrat al meu món i a la meva vida, tant com jo he entrat a la seva i que ara les compartim plegades. M'encanta saber que algú tant especial com ella està des de la distància cuidant-me i estimant-me, tant com jo ho intento fer. M'encanta saber que sóc una més a casa seva i m'encantaria que ella sentís el mateix (Amb paciència ho acabarà sent, n'estic segura. Res no m'agradaria més). M'encanta saber que quan tingui un mal dia o no estigui bé ella hi serà, que quan caigui ella serà la primera en donar-me la mà per tornar-me aixecar, que quan ho necessiti ella em deixarà la seva espatlla per plorar. I ella sap que de la mateixa manera jo faré el mateix i hi seré sempre. Contraposadament, també m'encanta compartir els moments bons i bonics amb ella, perque no hi ha millor persona per fer-ho, perque el que sents és dificil d'expressar amb paraules... És tan gratificant estimar i ser corresposta...

I tot això m'encanta per separat perque tot junt significa que tenim un vincle afectiu molt fort, que és de veritat, que ens tenim l'una a l'altra, que ens estimem. 

Amb ella la vida és abaixar la finestreta, treure-hi el cap i el braç, i gaudir del paisatge mentre em dóna el sol a la cara i la brisa em despentina el cabell. Perque quan se'm queda mirant amb aquella careta i aquells ulls, i de sobte somriu, conec fermament el significat de la frase "morir d'amor". Mai hagués imaginat que aquella noia de Twitter arribés a convertir-se en el que s'ha convertit avui dia i arribés a fer-me tan feliç al seu costat... I amb tot, què millor dia per celebrar tot això que avui?

Un dia solejat fantàstic i perfecte, sorpreses musicals (amb totes les lletres), poemes i roses. Em voleu dir com coi voleu que no me l'estimi tant? De veritat espero que tingueu tanta sort com jo perque havia perdut la fe en les persones, en la qualitat humana i en l'amor de veritat, i ella m'ha demostrat que tot això encara existeix.

'Acabant me n'adono,

que no hi ha millor poema

que estimar-te, nena.' 

R! Moltíssimes gràcies per tot carinyo, molt de veritat. To the moon and back*

"Tomas mi mano, tocas mi corazón 
pido un deseo a la estrella que brilla mas.
Nuestras miradas encajan a la perfección, mi realidad supera la ficcion.
Siento que estoy, ni más ni menos, donde quiero estar. 

 Y mientras vuelo, te miro, me río y te quiero más. 

Recorreremos el mundo."