Todo sigue

From: Behind the window

Quan les accions i els fets coincideixen en un mateix punt a la linia del temps les teves bases, d'aparença sòlida, comencen a bellugar-se amb una intensitat considerable. La probabilitat i la casualitat són mare i filla, germanes, amigues o ni tan sols tenen relació afectiva? Suposo que tenir la clau de totes les portes seria en certa manera contraproduent. Potser no les tindrem totes pero amb les vivències més mínimes anem afegint de noves al clauer encara que no ens n'adonem. Quan estàs en una cruïlla i has d'escollir el camí per on tirar o simplement estàs en un carrer sense sortida, et dones compte de que en realitat l'instint si que va prendre nota.

No sabem com ni per què passen algunes coses però passen. I és que després de molt de temps puc dir, ja noto la llibertat. Noto que la corda ja no tiba des de la llunyania perque s'han cansat d'estirar. Ja em puc deslligar i allunyar-me, endinsar-me i protegir-me de nou al meu món perque quan hagi de marxar més endavant ho faci reforçada. Molt reforçada. Tinc la sensació de que quan surti serà per emprendre un viatge llarg a terres llunyanes, terres que no he trepitjat mai encara. Només les he presenciat des de lluny al llindar que les separa. Sempre m'han tirat enrere les veus d'alerta, aquelles veus que auguro pero que ni tan sols sé si existeixen. Sí, tinc por.

S'ha de viure conforme al que tu creus. Per molt que posteriorment te n'adonis de que potser no era el que t'imaginaves si no ho fas el dubte t'impedirà caminar. Què és millor, caure o no avançar?

R! Bonics dies de pluja. Bonics moments posteriors de Sol.

La cançó que va neutralitzar els meus malsons