s. XVIII. 11 de setembre de 1714
Barcelona, després d'una crua i sagnant lluita, cau a mans de les tropes d'en Felip d'Anjou. Una vegada conquerits el regne d'Aragó i el de València; el principat de Catalunya i el regne de Mallorca, més tard, també són annexionats i sotmesos a la Corona de Castella fent desaparèixer la Corona d'Aragó. Posteriorment abolirien qualsevol manifest d'identitat al territori... Pero quan va sortir el Sol del dia 12 de setembre, el poble català encara recordava qui era.
Com a resposta en silenci, van començar a commemorar el fatídic dia de la caiguda. No celebraven cap derrota. Recordaven el que s'havia perdut, recordaven el que s'havia de recuperar. Qualsevol intent d'aixecar el cap per sobre del centralisme dels castellans era replicat amb una forta restricció de les llibertats.
s. XXI. Han passat 298 anys.
Els catalans encara no han oblidat. Aquestes arrels tant profundes fan que la cultura, la llengua, la història pròpia i les tradicions prenguin una força que les converteix en immortals... perque de continuar així no moriran mai. Tot això sumat a l'agreujada situació actual, que ve donant-se des de fa uns anys, ha fet que el dia d'avui, 11 de setembre de 2012, s'hagi convertit en un dia que romandrà als llibres d'història per la posteritat.
Entre 1,5 i 2 milions de persones arribades de tota Catalunya han colapsat i desbordat els carrers de Barcelona per expressar la seva inconformitat, per dir que ja n'hi ha prou, per reclamar el seu dret a decidir què volen ser. Ha estat una tarda reivindicativa, familiar i carregada de bon ambient. Els castellers, els correfocs, els balls de bastons, les gralles, les comparses de percussió i els crits d'independència han estat els protagonistes. El món ha pogut veure l'ànima d'aquest poble en moviment, una ànima que necessita ser escoltada.
Entre 1,5 i 2 milions de persones arribades de tota Catalunya han colapsat i desbordat els carrers de Barcelona per expressar la seva inconformitat, per dir que ja n'hi ha prou, per reclamar el seu dret a decidir què volen ser. Ha estat una tarda reivindicativa, familiar i carregada de bon ambient. Els castellers, els correfocs, els balls de bastons, les gralles, les comparses de percussió i els crits d'independència han estat els protagonistes. El món ha pogut veure l'ànima d'aquest poble en moviment, una ànima que necessita ser escoltada.
I tot plegat és molt fàcil d'entendre: Més d'una identitat no pot conviure en un sol territori, en fricció constant. Sempre n'hi haurà una que sortirà malparada perque sempre n'hi haurà una que es superposarà a l'altre.
I és que, què vols que faci jo si la resta de la península no em representa. Sento que Catalunya i Espanya no enganxen i mai ho faran, no tenen res en comú. Oli i aigua. Mai hi haurà bona relació entre elles. EI problema econòmic empitjora tot plegat i ens hem cansat d'esperar una millora, un pacte fiscal que mai arribarà. També m'agradaria dir que no tinc res en contra de les gents i ciutats que poc tenen a veure amb la política central. Un exemple és, que com a filla d'andalusos que sóc, tinc un afecte especial pel sud. I és que són coses diferents, no té res a veure una amb l'altre. Sóc i em sento d'aquí, d'un país petit, un país que mereix i necessita la llibertat per ser ell mateix.
I és que, què vols que faci jo si la resta de la península no em representa. Sento que Catalunya i Espanya no enganxen i mai ho faran, no tenen res en comú. Oli i aigua. Mai hi haurà bona relació entre elles. EI problema econòmic empitjora tot plegat i ens hem cansat d'esperar una millora, un pacte fiscal que mai arribarà. També m'agradaria dir que no tinc res en contra de les gents i ciutats que poc tenen a veure amb la política central. Un exemple és, que com a filla d'andalusos que sóc, tinc un afecte especial pel sud. I és que són coses diferents, no té res a veure una amb l'altre. Sóc i em sento d'aquí, d'un país petit, un país que mereix i necessita la llibertat per ser ell mateix.
R! Som i mai deixarem de ser :)
Obrint Pas, grans com sempre. SOM!
No hay comentarios:
Publicar un comentario