Se'n va un mite

From: Camp Nou

Nit somiada per Guardiola, 4-0 a casa contra un dels eterns rivals, l'Espanyol, i homenatge com pocs s'han fet.

M'ha costat decidir la foto de la nit, hi ha moltes imatges per el record... L'adéu personal de Messi, abraçant-lo després d'un gol agraint-li tot el que ha fet per ell, (després de les crítiques rebudes pero no haver anat a la roda de premsa de comiat). Ell sol al mig del camp mirant les imatges del marcador i rebent els agraiments de la grada, l'íntim comiat del camp buit amb la seva familia,... Pero al final m'he quedat amb la més representativa, tot un estadi dempeus aplaudint mentre li fan el passadís (incluint l'equip al complet).

I és que se'n va un de la casa. Un que va créixer a la Masia, un que va ser recullpilotes quan no feia més de metre i mig, un que va jugar a les categories inferiors del club, un que va arribar al primer equip, un que va ser capità i referent, un que ara ha estat entrenador, un que sent els colors com ningú. 

Després de 4 anys abandona el club el millor entrenador de la història del Barça, és irrefutable, els números parlen sols: 16 competicions disputades, 13 guanyades (14 de 17 en cas que aquest any s'aconseguís la Copa del Rei). En 4 anys ha jugat tot el que tenia a l'abast jugar i ha arribat fins al final amb opcions en cada una de les competicions. I tot plegat no es redueix a QUÈ han fet sinó el COM. S'han guanyat el món sencer amb aquesta parella de conceptes agafats de la mà. 

Això ja queda per la història, però per mi el salt qualitatiu que ha fet fer en Guardiola al club va molt més enllà, molt més, perque abans que entrenador o jugador sempre hi ha estat la persona. Sí, resideix en els tan comentats valors. Ens ha ajudat a recuperar el significat de la paraula esport que tant s'havia oblidat, jugar per diversió, per passar-s'ho bé. Que només pot guanyar aquell qui té opcions i per tant arribats a aquest punt, es pot guanyar o perdre pero la feina feta i el joc demostrat sempre quedaran. I en el fons, és el que val, mantenir una personalitat i no perdre-la mai.. Encara que desgraciadament el futbol és massa resultadista. Que sempre s'ha de tenir els peus a terra perque quan la temporada comença de nou el que hagis fet l'any anterior ja no compta. Que t'has d'esforçar per aconseguir el que vols aconseguir.
       

 Aquí un curt extracte sobre aquesta filosofia.

Aquest flair-play i aquest "savoir faire" basat en la humiltat no el té tothom, molt pocs ben aviat, per tant guanyar així ha estat un orgull. L'interessant de tot plegat, de tot el que diu és que es pot extrapolar perfectament a qualsevol situació del nostre dia a dia, ha tret a relluïr la part humana de molta gent.

Independenment del futbol, el que més li admiro i el que m'emporto és el fet d'haver aprofitat la seva petita finestra al món i a tothom, aquest petit aparador, per enviar missatges cap a totes bandes i de tots colors de forma constructiva i sempre cap a millor. Sens dubte un exemple a seguir per molts.

Però el que més trobaré a faltar per sobre de tot, el que el fa irrepetible i impossible de substituir, són els detalls. Simplement els seus detalls. Les paraules calculades i dites en el moment oportú, els petits i incansables gests extraesportius que feien entendre a l'equip què fer en segons que moment, les petites decisions alhora de portar l'equip (que sempre tenien un perquè), fer d'altaveu d'aquesta cultura i d'aquesta llengua arreu del món de manera subtil,... Sabia què i com fer cada pas que prenia.

Sumant tots els arguments anteriors, amb el joc que fa aquest equip i amb tants títols guanyats en tant poc temps, potser podeu entendre perque ha fet història, perque se li agraeix tant i perque se'l trobarà a faltar.

Per descomptat res ha estat casualitat, res no ha depengut de la sort. Darrere de tantes coses positives hi ha una feina de collons.


R! Gràcies Pep!

 

Homenatge del Camp Nou

Que tinguis sort