neverland: Castles in the sky

From: Ibiza

Seuré a l'àmpit de la finestra treuré els peus cap al carrer i amb la guitarra faré uns quants acords. La melodia serà suau però la lletra concisa i directa. Fixaré la mirada en un punt no gaire clar de l'horitzó mentre el Sol es pon rere els vaixells. Mirar sense veure. I amb la ment en un altre banda començaré a tocar i a explicar-te que sóc diferent, que no m'agrada deixar-me emportar per la corrent per por a no pensar per mi mateixa i ser altaveu d'altres. Que quan miro al cel construeixo castells amb els núvols. Un lloc on refugiar-me quan tinc un mal dia o forjar histories a partir de contes viscuts. Perque és cert que no vull continuar sumant anys, que em quedaria sent adolescent per sempre més, que no vull evitar la part innocent i divertida de tot. Malgrat això vull veure i conéixer el món, aprendre per diversió, aprendre per ser millor. Fer bandera del carpe diem i caure mil cops per tornar-me a aixecar un més. Perdre'm entre els boscos i ballar sota la pluja. Dormir al cim més alt una nit d'estiu i presenciar una pluja d'estels amb la resta als nostres peus. Que vull trobar-te, anar a buscar-te i estimar-te. Estimar-te i ser estimada, besar-te i ser besada. I cap a la costa, allà on bufa la tramuntana, en un racó entre blocs de rocs i terra gruixuda, amb l'aigua cristal.lina acariciant la nostra pell, sentir la terra humida contra la meva l'esquena i fondre'ns. Fondre'ns suau i dolçament, com si només fóssim un, sota l'escalfor del Sol i l'atenta mirada de crancs i eriçons de mar. Només la remor de les onades, tu i jo. Sentir i fer sentir.

R! Sóc així i ningú em canviarà. Let me daydream