neverland: At the end of the road

From: Alaska

"Creo que voy a reconsiderar seriamente mi opinión respecto a ti despues de esta conversación" No és ni la primera ni la última vegada que algú li dirà això a una altra persona.

Impaciencia. Cada vegada en tenim més. Si pares una mica d'atenció veuràs que en tots els aspectes del nostre dia a dia, qualsevol cosa que desitgem o necessitem ho volem d'una forma inmediata. Vivim sense pausa, acumulant sempre quelcom a fer i, per tant, estressats.

Per què no ens ho prenem tot amb una mica més de calma i valorem el que s'ha de valorar i atenem allò que verdaderament s'ha d'atendre? Penseu quantes persones coneixeu bé a part de la vostra familia, de quantes persones en sabeu la historia darrera de cada cicatriu, si de tots els del teu voltant coneixes el per què del seu caràcter mesurat en pedres al seu camí. De les persones que creus conéixer bé, ho saps tot? O només la seva part recent lligada a la teva? Intercanviar punts de vista durant hores i hores, viure records a través de les seves paraules, descobrir una nova personalitat, descobrir una nova amistat... Què hi pot haver millor que això?

Perque si bé diuen que els millors amics són la familia que cadascú escull, qui té un amic té un tresor. El problema és que, com sol passar a aquestes alçades confonem els mots i anomenem qualsevol cosa de qualsevol manera.

R! Entrem a les cases en comptes de passar-hi de llarg sense tocar el timbre!