From: Netherfield
Moltes persones passen per la teva vida al llarg del camí... I el més curiós és la no existencia de cap tipus de proporcionalitat entre el temps que dura la intersecció i la fondaria de la seva petjada. Hi ha tot tipus dexemples i la seva totalitat aporta un gra de sorra a ser com som avui. Uns perque ens han ensenyat i d'ells hem après, altres ens han fet ser més forts,.. I d'altres simplement t'han agafat de la mà i t'han guiat per un mòn desconegut...
El que recordo amb més alegria, per damunt dels consells (per suposat) no escoltats, són els matins a classe... Uns de pitjors, uns de més passatgers, uns amb més son, d'altres amb menys. D'exàmens, de no exàmens, d'estrés, de menys estrés, de riure (afortunadament no de plorar)... I els divendres als que amb posat maliciós em recordava una i altra vegada què havia de fer després de les 12... Justament a la seva hora de sortida. Posteriorment recordo les hores i hores d'intercanvi de paraules sobre molts temes amb opinions sempre contràries a qualsevol horari. (He descobert que és mil vegades millor aixó que no gent sense personalitat que et recolza com als tontos justificant amb propis fets inventats que et donen la raó només per fer-te sentir millor... Pero bé aixó és ja altre tema, que m'indigno molt rapidament...)
Com tot té la seva part no tan bona... Sempre he pensat que sóc capaç de lo millor i lo pitjor alhora... I no només una vegada. Sóc una persona esvalotada que en calent diu el que pensa tal com raja i que als cinc segons ja s'ha penedit pero no rectifica per orgull. I en segons que ocasions no és el més adequat. Per aixó m'agradaria demanar-te disculpes per coses poc afortunades que t'hagi pogut dir...
Encara que no sé si ho acabaràs llegint et diré que com a bon germà que has estat t'estimo per tots els bons moments que m'has fet passar!
R! A más ver! Sr. Indepe-anarquista... Att. Una jove gosflauta.
pd. A platonic love.
"No podría decirte qué momento, qué lugar, qué mirada o qué palabra sirvieron de base. Hace ya demasiado tiempo. Lo que sí sé decirte es que para cuando me di cuenta ya estaba metido hasta el cuello."


No hay comentarios:
Publicar un comentario