Curt instant en el que una imatge passa per la teva ment, com si d'un estel fugaç es tractés, enlluernant tota la resta i provocant la involuntaria aparició d'un mig-somriure. Ment desperta que vola... Cada cop més alt... Cada cop més lluny... Més lluny... Lluny... I cau.
No hi ajuda pas l'efecte del temps, dictatorial magnitut, que, capritxosa, escull el període o situació precisa on fer ús de la seva llei.. Estrictament actuant sota òrdres del Sr. Murphy.
És de nit aquí al barri gòtic. La lluna plena, al punt més alt del cel, reina solitaria la nit demostrant la seva superioritat fent ús de la seva llum banyant amb ella les boniques escates de la Capella de Santa Àgata. Pels carrerons contigus se sent el ressó de les fines, fràgils i cristal.lines notes d'un violí de tardor. Mentre m'apropo amb la tranquilitat pròpia d'aquella qui gaudeix de la passejada intentant captar tot el que passa al meu voltant, la melodia es torna nítida, a poc a poc, suaument i amb una lleugera freda brisa nocturna incident sobre els meus nuus braços, dolces pessigolles recorren la meva pell. Unes quantes persones rodegen el noi, la música en aquest punt és més que afable. Sembla un estudiant de matrícula d'honor del més exquisit conservatori... potser després de tot no li servirà de res. Massa inexorable, rigidesa que contrasta amb la bellesa... Segueixo caminant i el violí es va ofegant d'entre els cants d'un tenor ambulant aposentat i amo, rere la cantonada, d'un petit espai amb una sonoritat i una ressonància impecables. Interpretaba una ària d'una famosa òpera, el punt àlgid de l'obra (obviament), el clímax. Sincerament un espectacle increible, fantàstic. Un sentiment de genialitat que no ve sol... La compensació ha estat proporcional, aquest soparà bé quan acabi la nit. Les façanes i els seus elements estructurals són magnífics: L'art és al carrer. Continuo el meu camí enfilant el carrer que porta a la plaça Felip Neri. Un petit racó que sembla extret d'una encisadora fábula, que retrata una tendra historia d'amor, on actua de tercer protagonista. Aquesta resplendor reflexada a les fulles dels arbres amb la font il.luminada... mal lloc he escollit. Envoltada de tota aquesta màgia és quan me n'adono de que perseguir els nostres somnis, jugar amb ells o el mer fet de suscitar-los, i per tant fruir de tot plegat, és el que realment dóna sentit al que denominem com vida, i únicament importa. No ens hem d'obsesionar amb saber qui som, només hem de ser.
"A todos nos gusta dar lecciones, aunque sólo podemos enseñar lo que no merece la pena saber. Pérdoname; y, si insistes en tu indiferencia, no me hagas tu confidente."
Elisabeth
R! Un ball al que no puc resistir-me faltar.
Il nome mio nessun saprà, no, no.
Sulla tua bocca io lo dirò, quando la luce splenderà...
NESSUM DORMA
Que nadie duerma!
Que nadie duerma!
Tú también, princesa,
en tu fría estancia
miras las estrellas que tiemblan
de amor y de esperanza!
¡Mas mi misterio
se encierra en mí,
mi nombre nadie sabrá!
¡No, no, sobre tu boca lo diré,
cuando resplandezca la luz!
¡Mi beso deshará
el silencio que te hace mía!
CORO:¡Su nombre nadie sabrá...
y nosotros, ay,
debemos morir! ¡Morir!
¡Noche, disípate!
¡Estrellas, ocultaos!
¡Estrellas, ocultaos!
¡Al alba venceré!
¡Venceré, venceré!
No hay comentarios:
Publicar un comentario