La festa major portàtil amb ànima pròpia i una mica de bogeria que t'empeny a posar-te d'empeus i ballar amb alguna cosa a dir!
"I digueu, i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me’ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m’he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà."
R! ...YE-E O-OH! La pegatinn, la pegatinn, la pegatinna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario