neverland: Una altra nit inmersa al carrer dels torrats

From: El carrer dels torrats

Nascut entre Blanes i Cadaqués, si fa no fa, vint-i-cinc anys enrere, Catalunya va veure néixer el millor grup de rock en català. La seva música ens trasllada enllà, més lluny de les estrelles i tot endinsant-nos en la seva màgia que sempre és la primera, seguim els nostres somnis. Amb les lletres ens han ensenyat que sempre tenim l'opció de rectificar perquè mai no és massa tard per tornar a començar i a temps podrem tornar enrere quan ja sigui massa tard. Que mai ens rendim, que lluitem pels nostres somnis que ens estan esperant...

Buscant una llum, buscant un color, caminant sense direcció en temps no massa clars vaig topar amb uns jovenets, uns bojos de la ciutat a qui sembla que el temps els va lligar corrent sense opció d’acumular anys ja que després d’haver meditat un temps a la muntanya, on l'aire pur sempre va bé i clarifica les idees, després de nits humides a la carretera, tornen amb una gran vitalitat, sempre endavant sempre inventant respostes. Tornen ensorrant murs i sempre volent anar més lluny... Deien que es van separar per disparitat d’opinions i diferents inquietuds, però en el fons jo sempre creuré que no són diferents, són només instants del temps.

Ara ha arribat l’hora de posar fi a aquell ‘fins després’... Diuen que tot va tant de pressa que per cada tren que perdis un somni morirà i no han volgut desaprofitar l’ocasió d’apujar-se al vagó i fer el camí per tornar a casa, enyorant l’aire pur. I seguint cadascú el seu propi camí vora les estrelles, guiats per la llum del far del sud, al final es retrobaran de nou rient dins núvols passatgers, i brindaran l’oportunitat a aquells que, com jo no els hem sentit mai en directe, de gaudir d’una fantàstica diada sota una estrella. No se si això és l’inici del final, no se si la llum canvia, l’amor ens mira, el vent, la vida, somriuen al passar, no se si és cert que quan es faci fosc mai no tindré por... però ei, deixa’m dir una cosa de la que n’estic del tot segura: Seguirem somiant.

R! Nou dies i sentirem allò de BONA NIT MALPARITS!

pd. Per últim voldria tenir un record pel Joan Cardona, un gran guitarrista.. No t'oblidarem mai Ninyin!