Amb el concert de l'altre dia em vaig adonar del fantàstic i meravellós grup que es, ho havia oblidat. I en realitat ells (i els sopa) van ser la música que m'acompanyava majoritàriament als viatges de tram d'aquest any i el passat. Dies de fred, de calor, de pluja, de sol, ennuvolats, d'aire... i sempre sonava condemnats, pareu el món, no tinguis por, oxigen, baby only you, en un instant, corren,...
Encara m'enrecordo d'aquell póster que venia amb la revista dels súpers on presentaven nou disc (El jardí del temps, al 2003) amb el nom del grup imprès en color negre amb lletra d'impremta... i portaven barrets de cowboy! Natxo Tarrés, Roger Farré, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Santi Serratosa.. GENIALS!
R! "I el silenci ens trenca, m'agradaria poder fer-ho millor"
Quan encara no havia sortit el sol jo sortia de casa meva cada matí amb aquesta cançó com a banda sonora. Insonoritzada totalment anava corrent pel carrer fins al tram. Sempre els mateixos bars, sempre les mateixes persones, la sensació de fred i humitat, la rampa de la uni, les classes d'IC amb en Juanjo quan encara era fosc.. Les imatges que em venen a la ment al escoltar-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario