Where is the key?

From: In front of the door

Descobrir-te al so d’una guitarra i de paraules que fan pensar, paraules  sinceres que et duen a reflexionar i comparar. Arribant a la conclusió de que uns tenim vaixells de paper, que s’enfonsen, i uns altres vaixells de plàstic molt consistents. I sentir: “Ja m’agradaria a mi tenir-ne un”, i pensar: “Et regalo el meu, dèbil casi inexistent... per això millor no tenir-ne cap. No maldecaps, no res. Començar de nou des de bases sòlides i així sanar l’estructura.”

Tot és relatiu. Amb el temps he après que, allò que en un principi et semblava més negre que el carbó, al final ho acabes veient d’un blanc tant encegador com la mateixa llum del Sol... Qui ho havia de dir.

Y creí que era capaz de todo, de cualquier cosa, salir victoriosa de cualquier reto propuesto... Creyendo que controlaba toda situación, a una velocidad surgida de la inercia de los sueños de repente, sin haberla visto siquiera, choqué contra una dura e infranqueable pared. Palabras y acciones que lejos de hacerme más fuerte, tal y como yo pensaba, me hicieron más débil... me hicieron perder. Tal vez ahora todo sería distinto..

R! So complicated if you don't have the map...