És el Destí?

From: A ship in the Caribbean, looking for what I wish.

Existeix el destí? O només és un al·licient d’històries escrites des del romanticisme més pur, literàriament parlant?

Jo no crec que des d’un principi tot estigui planejat i sigui impossible de canviar, ho trobo absurd i científicament impossible. 

La vida és com un flux de circumstàncies, de persones, de llocs... que va variant, canviant de forma i prenent una direcció o una altra depenent dels nostres passos. La nostra història no pot estar escrita fins i tot des d’abans de néixer, que arriben a dir... Si tens a la mà la biografia d’una persona que ja ha marxat i veus tot el que ha fet al llarg de la seva vida, totes les decisions preses pots arribar a la conclusió de que quan va néixer teníem la certesa de que li acabaria passant tot això, és una obvietat. No vol dir que hagués estat escollit des del principi sino que si tornéssim al seu començament, amb coneixement de causa, podríem dir punt per punt que faria en un futur. No és que les seves eleccions estiguin fetes per ell si no que coneixem el camí que va seguir i escollir. Des d’aquest punt de vista en certa manera si que podem afirmar el fet de que al final la trajectòria a fer de cadascú està marcada des d’un final.

Moltes vegades substituïm la paraula ‘casualitat’ amb ‘destí’, i ens porta a raonaments equivocats... la mítica frase dita: “El destí ha volgut que ens tornéssim a trobar”.

La literatura, com he dit abans, és la causa d’aquest pensament. Períodes de temps, moments a la vida que són fantàstics als que donem una sobrevaloració i els volem culminar d’una manera màgica semblant a la de les pel·lícules. Encara que jo pertanyi a aquesta majoria, i que pensi que és divertit viure i pensar així en el fons sé que no és veritat. El destí no existeix.

Reflexions a causa del dia a dia d’una mateixa. La vida, sorpreses constants que no saps per on sortiran... coincidències.

No esperava trobar-te per rés del món, feia mesos que no sabia de tu i ni tan sols m’enrecordava de la teva existència. El teu nom a la llista de l’entrada m’ha deixat sense paraules... i després, a l’aula... al bus... al tren.. Tenia un nus important fet a la ment i poc a poc el vaig anar desfent i col·locant cada fil al seu lloc. Ara arribes, i sense poder-ho evitar, ho lligues tot un altre cop.. amb el que m’havia costat...   

R! Monedas de cambio que de adecuadas tienen poco. Me has hecho avanzar hasta un punto de no retorno.