neverland: Màxima expressió de la llum

From: Un bosc perdut del món

Res dura per sempre, és innegable. El res no entén de persones ni fa distinció entre blanc o negre, i potser això sigui l’espurna que doni vida al transcurs del temps.

Alguns opinaran que els mals moments serien estalviables, que si sempre tot anés bé viure seria més fàcil i, per què no dir-ho, la seva qualitat millor. Personalment penso que aquesta és l’opinió d’algú que jutja les aparences en comptes d'endinsar-se en l’essència. Senzillament em baso en un fet... I és que sense contraposició no hi ha aprenentatge, desenvolupament o creixement. De la mateixa manera tampoc valoraríem el que tinguéssim perque mai ens hagués mancat... Com podem enyorar la felicitat si no hem estat tristos, els amics o la família si no ens han faltat, el temps si n’hem tingut sempre, la tranquil•litat si no hem estat estressats, les paraules si abans mai les hem sentit, els somnis fets realitat si abans no se’ns van acomplir o l'amor si mai l’hem desitjat?

És cert, però, que a ningú li agrada romandre en un fosc túnel o restar sota un cel que permanentment plora. Però amb coneixement de causa puc dic que la dolça mel de joia al veure la llum a l’horitzó o la sortida del Sol al marxar els grisos núvols de tempesta compensa amb escreix l’amargura del mal tràngol.

Fa un any el meu present estava una mica trasbalsat (Dubtes, maldecaps, falta d’estabilitat, coses que no sortien com ho havien de fer,..) i ara sembla que tot ha tornat al seu lloc exceptuant alguns petits detalls. I no me'n penedeixo perque en el fons m'ha servit d'experiència.. Al cap i a la fi d'això es tracta, no? Anar aprenent poc a poc per ser cada dia una mica millor.

R! Llum que anuncia bon temps. Temps de primavera.